Salta al contingut

QUÍMICA INTERACTIVA · ESO I BATXILLERAT

Glossari de química en català: 87 conceptes

Troba definicions científiques clares, exemples i errors habituals. Pots buscar qualsevol dels 87 conceptes i continuar aprenent amb ATOM.

Diccionari de química per categories

Consulta el significat dels termes sense abandonar l’estudi. Les definicions són explicacions didàctiques simplificades; quan calgui un model més avançat, l’experiment interactiu en contextualitza les limitacions.

Dissolucions i àcids
  • DissolucióMescla homogènia de dos o més components en una sola fase.
  • SolutComponent d’una dissolució considerat dissolt en el dissolvent.
  • DissolventComponent que actua com a medi de dissolució.
  • Concentració molarQuantitat de solut dividida pel volum de la dissolució, en mol/L.
  • DilucióProcés de disminuir la concentració afegint dissolvent, sense alterar la quantitat de solut si no hi ha pèrdues.
  • SolubilitatQuantitat màxima d’un solut que pot dissoldre’s en unes condicions definides.
  • ÀcidSegons Brønsted–Lowry, espècie capaç de cedir un protó H⁺; hi ha altres definicions segons el context.
  • BaseSegons Brønsted–Lowry, espècie capaç d’acceptar un protó H⁺.
  • pHMagnitud logarítmica relacionada amb l’activitat dels ions oxoni H₃O⁺: pH = −log₁₀(aH₃O⁺).
  • Indicador àcid-baseSubstància que canvia de color segons el medi, habitualment en un interval de pH.
  • TitulacióProcediment analític per trobar una quantitat o concentració mitjançant una reacció amb una dissolució de referència.
Energia i equilibri
  • Reacció exotèrmicaReacció que allibera calor a l’entorn a pressió constant en el cas considerat (ΔH < 0).
  • Reacció endotèrmicaReacció que absorbeix calor de l’entorn a pressió constant en el cas considerat (ΔH > 0).
  • EntalpiaMagnitud d’estat H = U + pV. A pressió constant, i amb treball només pV, ΔH equival a la calor intercanviada.
  • Energia d’activacióBarrera energètica associada a una etapa de reacció, relacionada amb la velocitat del procés.
  • CatalitzadorSubstància que accelera una reacció per un mecanisme alternatiu i es regenera globalment.
  • Cinètica químicaEstudi de la velocitat de les reaccions i dels factors que hi influeixen.
  • Equilibri químicEstat dinàmic en què les velocitats de les reaccions directa i inversa són iguals i les composicions macroscòpiques es mantenen constants.
  • Constant d’equilibriRelació entre activitats de productes i reactius elevades als coeficients estequiomètrics, a una temperatura definida.
  • Principi de Le ChâtelierRegla qualitativa que ajuda a predir la resposta d’alguns equilibris a canvis de condicions.
Enllaços i geometria
  • MolèculaConjunt identificable d’àtoms enllaçats que constitueixen una entitat elèctricament neutra.
  • Fórmula químicaRepresentació simbòlica dels elements i de les seves proporcions en una substància o espècie.
  • Enllaç químicInteracció que manté units àtoms o ions en estructures químiques.
  • Enllaç covalentEnllaç associat a la compartició de densitat electrònica entre àtoms.
  • Enllaç iònicInteracció electrostàtica entre ions de càrrega oposada en una estructura iònica.
  • Enllaç metàl·licEnllaç propi de materials metàl·lics, associat als electrons deslocalitzats en el sòlid.
  • Enllaç simpleEnllaç covalent que té ordre d’enllaç aproximadament 1 en representacions habituals.
  • Enllaç dobleEnllaç covalent representat habitualment amb dues línies.
  • Enllaç tripleEnllaç covalent representat habitualment amb tres línies.
  • Estructura de LewisDibuix dels enllaços i electrons de valència, amb parells compartits i no compartits.
  • Regla de l’octetRegla orientativa segons la qual molts àtoms tendeixen a tenir vuit electrons de valència al seu voltant en estructures senzilles.
  • Geometria molecularDisposició tridimensional dels nuclis atòmics en una molècula.
  • Model RPECVModel de repulsió de parells electrònics de la capa de valència, útil per predir formes moleculars aproximades.
  • Angle d’enllaçAngle entre dues direccions d’enllaç que comparteixen un àtom central.
  • Polaritat molecularDistribució desigual de càrrega que pot generar un moment dipolar net de la molècula.
  • Pont d’hidrogenInteracció atractiva específica en què un hidrogen enllaçat a N, O o F interacciona amb una regió electrònica acceptora apropiada.
  • IsomeriaFenomen pel qual estructures diferents tenen la mateixa fórmula molecular.
  • QuiralitatPropietat d’un objecte molecular que no es pot superposar a la seva imatge especular.
Medi ambient i materials
  • Química verdaDisseny de productes i processos químics que redueixen o eliminen l’ús i la generació de substàncies perilloses.
  • BateriaDispositiu electroquímic que transforma energia química en elèctrica mitjançant reaccions redox.
  • OxidacióProcés en què una espècie perd electrons; el seu nombre d’oxidació augmenta.
  • ReduccióProcés en què una espècie guanya electrons; el seu nombre d’oxidació disminueix.
Química orgànica
  • Química orgànicaBranca que estudia els compostos del carboni i les seves transformacions, amb excepcions de classificació tradicional.
  • HidrocarburCompost format només per carboni i hidrogen.
  • AlcàHidrocarbur saturat acíclic que té només enllaços simples entre carbonis.
  • AlquèHidrocarbur que conté almenys un doble enllaç C=C.
  • AlquíHidrocarbur que conté almenys un triple enllaç C≡C.
  • Grup funcionalConjunt d’àtoms responsable de moltes propietats i reaccions característiques d’una família de compostos.
  • AlcoholFamília orgànica que conté un grup hidroxi −OH unit a un carboni adequat.
  • Àcid carboxílicCompost orgànic que conté el grup carboxil −COOH.
  • AminaCompost orgànic derivat formalment de NH₃ per substitució d’hidrògens per grups orgànics.
  • PolímerMaterial constituït per macromolècules formades per repetició de moltes unitats estructurals.
Reaccions i càlculs
  • Reacció químicaProcés en què unes espècies químiques es transformen en altres mitjançant reorganització d’enllaços i electrons.
  • ReactiuSubstància que participa com a material inicial en una reacció química.
  • ProducteSubstància formada en una reacció química.
  • Conservació de la massaEn un sistema tancat, la massa total es conserva durant una reacció química ordinària.
  • Ajustament químicElecció dels coeficients d’una equació per conservar el nombre d’àtoms de cada element.
  • Coeficient estequiomètricNombre davant d’una fórmula que indica la proporció de les espècies en una equació ajustada.
  • SubíndexNombre petit d’una fórmula que indica quants àtoms d’un element hi apareixen en l’entitat representada.
  • MolUnitat SI de quantitat de substància: un mol conté exactament 6,02214076 × 10²³ entitats elementals especificades.
  • Constant d’AvogadroConstant exacta Nₐ = 6,02214076 × 10²³ mol⁻¹, que relaciona mols i nombre d’entitats.
  • Massa molarMassa dividida per la quantitat de substància, habitualment en g/mol.
  • EstequiometriaCàlcul de les quantitats de reactius i productes a partir d’una equació química ajustada.
  • Reactiu limitantReactiu que s’esgota primer segons la proporció estequiomètrica i limita la quantitat màxima de producte.
  • Rendiment de reaccióRelació entre la quantitat real de producte i la màxima quantitat teòrica, sovint expressada en percentatge.
Taula periòdica
  • Element químicConjunt d’àtoms amb el mateix nombre atòmic Z, és a dir, amb el mateix nombre de protons.
  • Taula periòdicaOrganització dels elements per nombre atòmic creixent i propietats periòdiques.
  • GrupColumna de la taula periòdica; molts elements d’un grup comparteixen característiques electròniques.
  • PeríodeFila horitzontal de la taula periòdica.
  • MetallElement que acostuma a presentar conductivitat elèctrica i tèrmica i altres propietats metàl·liques.
  • No-metallElement que no presenta el conjunt de propietats típiques dels metalls.
  • ElectronegativitatMesura de la tendència d’un àtom a atreure electrons compartits en un enllaç.
  • Massa atòmica relativaMassa mitjana relativa dels àtoms d’un element, tenint en compte les abundàncies isotòpiques quan n’hi ha dades representatives.
Àtoms i estructura
  • ÀtomUnitat bàsica d’un element químic. Té un nucli amb protons i, habitualment, neutrons, envoltat per electrons.
  • ProtóPartícula del nucli amb càrrega elèctrica positiva (+1). El nombre de protons determina l’element.
  • NeutróPartícula del nucli sense càrrega elèctrica. El nombre de neutrons pot variar entre isòtops.
  • ElectróPartícula amb càrrega negativa (−1), situada en la regió de l’espai que descriuen els orbitals atòmics.
  • Nucli atòmicRegió central molt petita i densa de l’àtom que conté protons i neutrons, excepte en l’hidrogen-1.
  • Nombre atòmicNombre de protons del nucli; es representa amb Z i identifica l’element químic.
  • Nombre màssicSuma de protons i neutrons del nucli; es representa amb A.
  • IsòtopÀtoms del mateix element que tenen igual nombre de protons, però diferent nombre de neutrons. Per això tenen diferent nombre màssic.
  • IóÀtom o grup d’àtoms amb càrrega elèctrica neta perquè ha perdut o guanyat electrons.
  • CatióIó de càrrega positiva: s’ha format, habitualment, per pèrdua d’electrons.
  • AnióIó de càrrega negativa: s’ha format, habitualment, per guany d’electrons.
  • Orbital atòmicDescripció matemàtica de la distribució de probabilitat d’un electró en un àtom.
  • Configuració electrònicaDistribució dels electrons en orbitals o nivells d’energia d’un àtom o ió.
  • Electró de valènciaElectró de la capa externa rellevant per als enllaços, especialment en elements representatius.

Fes una pregunta al tutor ATOM

El tutor local pot recuperar aquestes definicions sense serveis externs. Prova amb «Què és un isòtop?» o «Què vol dir massa molar?».

Obre el glossari interactiu i el tutor ATOM →